Modalitats contractuals laborals (II) Contractes temporals

En el post anterior explicàvem que tota relació laboral, en principi, s'ha de regir mitjançant un contracte indefinit. Aquesta és el principi que es desprèn de l'ordenament jurídic espanyol. La legislació espanyola rau en la idea que tota relació laboral ha de tenir un caràcter indefinit, no obstant això, habilita en supòsits especials sobre la possibilitat de contractes temporals o, també, coneguts com a contractes de durada determinada. Quins són aquests casos o suposats en els quals es pot emprar aquesta modalitat. Solament es poden emprar en 3 casos. Per aquest motiu es diu que són contractes casuístics per la imprescindible necessitat en la concurrència en una d'elles.

A l'article 15.1 de l 'Estatut dels Treballadors, es determina les causa:

1º.- Contracte temporal d'obra i servei. L'obra i servei ha de ser determinats, amb una autonomia pròpia dins de l'empresa, a més, no pot tenir una durada superior a 3 anys. Una vegada superats els 3 anys, el treballador adquirís la condició d'indefinit dins de l'empresa.

2º.- Contracte temporal per les circumstàncies de la producció. Si les circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes així ho exigissin, tractant-se de l'activitat normal de l'empresa. En tals casos, els contractes podran tenir una durada màxima de sis mesos, dins d'un període de dotze mesos, explicats a partir del moment en què es produeixin aquestes causes. 

3º.- Contracte de substitució. Quan es tracti de substituir a treballadors amb dret a reserva del lloc de treball, sempre que en el contracte de treball s'especifiqui el nom del substituït i la causa de substitució.